Per tal de fomentar el C al sòl es tracta d’assolir un equilibri entre la productivitat i la degradabilitat, la qual estretament vinculada a la qualitat farratgera. Aquesta optimització s’assoleix fomentant la diversitat del farratge, la qual afavoreix un ús complementari dels recursos, essent especialment rellevant la presència de lleguminoses a la barreja.
Així doncs, les lleguminoses tenen la capacitat de incrementar la productivitat gràcies a la seva capacitat de fixar nitrogen atmosfèric, generant teixits rics en proteïnes (alt contingut de nitrogen), i alhora poden reportar beneficis en la fertilitat de tota la comunitat vegetal.
Per exemple, un experiment portat a terme a Castellnou d’Ossó (41° 46′ N, 1° 8′ E, 353 m s. n. m.), va testar com la barreja de tres espècies típicament farratgeres: Festuca arundinacea (cereal), Medicago sativa (lleguminosa) i Cichoriumintybus (forbia), influïa sobre la productivitat en comparació amb els respectius monocultius (Ribas et al., 2015). Els resultats van demostrar que la màxima productivitat es va assolir combinant les tres espècies, amb un contingut màxim de lleguminoses entorn al 50% de la barreja (Ribas et al., 2015).
D’altra banda, les barreges també han demostrat ser clarament més favorables que els monocultius en termes de qualitat farratgera, i en especial quan hi ha lleguminoses a la barreja, ja que aquestes incrementen el contingut de nitrogen a totes espècies presents. La qualitat farratgera òptima s’assoleix també entorn al 50% de lleguminoses, a partir del qual el contingut de N s’estabilitzà (Kirwan et al., 2016).
Per més saber més sobre els beneficis de les barreges farratgeres en la prestació de serveis ecosistèmics veure el projecte FARRATGEM: Les barreges farratgeres augmenten la productivitat i milloren el medi ambient.