Tot i l’alt valor dels serveis ecosistèmics que presten les pastures, les pastures a Catalunya són altament vulnerables. Catalunya és especialment vulnerable al canvi climàtic per la seva situació geogràfica dins la conca Mediterrània i és susceptible de patir un increment important en les temperatures i sequeres cada vegada més freqüents (veure: Tercer Informe Sobre Canvi Climàtic de Catalunya), fets que poden amenaçar la distribució característiques de les pastures.
En segon lloc, les pastures a Catalunya estan patint transformacions considerables de caire socio-econòmic en els darrers anys. L’abandó de les pastures és un fet, especialment agreujat a les zones de muntanya, degut a una despoblació progressiva del medi rural. Com a conseqüència, l’ecosistema es transforma, passant d’una coberta herbàcia a una coberta més arbustiva i finalment boscosa.
D’altra banda, la ramaderia ha a patit un clar procés d’intensificació, incrementant-se el número de caps de bestiar, però reduint-se el numero d’explotacions. En aquest procés els animals passen a ser alimentats en granges, perdent-se la ramaderia extensiva tradicional i reduint‑se la superfície de pastures permanents.