Les pastures proveeixen de multitud de bens i serveis. Fan una funció clau en la provisió d’aliments i són un recurs econòmic rellevant a Catalunya, prenent especial rellevància en el medi rural i els ambients de muntanya. A més, són ecosistemes d’elevada biodiversitat, i formen un mosaic paisatgístic d’alt valor cultural. A més regulen els cicles biogeoquímics com és el del carboni, el nitrogen i l’aigua.
De fet, en termes de segrest de carboni (C) i mitigació del canvi climàtic, les pastures juguen un paper fonamental en el l’acumulació de C orgànic al sòl. Representen el 30% de la superfície terrestre i gràcies una acumulació important de matèria orgànica especialment procedent de les arrels, arribant a emmagatzemar C orgànic al sòl en quantitats comparables als boscos.
Ara bé, el contingut de C orgànic al sòl d’un prat en concret està condicionat per un equilibri entre la productivitat, per part de les plantes, i la descomposició i/o extracció de la matèria orgànica.
I aquestes alhora estan regulades per una sèrie de variables que interaccionen de forma jeràrquica. En un primer nivell, estan les variables del tipus geofísic, com per exemple el clima o el tipus de sòl, que influeixen a una escala regional i de paisatge respectivament. En un segon nivell estan les variables bioquímiques, com per exemple els nutrients del sòl o el farratge i que tenen un abast més local. I finalment, està la gestió, la qual té un abast transversal, ja que pot incidir sobre el C del sòl de forma directa o indirecta a través d’interaccions amb altres variables i a diferents escales, essent de fet, la única variable sobre la qual es pot incidir directament.
