Per tal de fomentar la màxima acumulació de C orgànic al sòl es vital minimitzar les perdudes per emissions en forma de gasos d’efecte hivernacle, incloent principalment aquells gasos que contenen C a la seva molècula: diòxid de carboni (CO2) i metà (CH4). Majorment les emissions de CO2 es donen en el procés d’oxidació de la matèria orgànica (respiració), mentre que el CH4 es produeix en un procés de descomposició de la matèria orgànica en condicions de manca d’oxigen. També mereix menció però l’òxid de nitrogen (N2O), ja que tot i que no conté C, les emissions de N2O provenen principalment de l’aplicació de fertilitzants nitrogenats, i aquests sí tenen una influencia considerable sobre el C de sòl.
Per tal de minimitzar les emissions de gasos d’efecte hivernacle es poden promoure tant mesures per (a) incrementar la captació, com (b) per reduir les emissions. Així, són diverses les accions que es poden dur a terme, però volem destacar el paper de la diversitat farratgera com a element clau per incrementar la captació de CO2 i reduir les emissions de CH4 i N2O.